L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

Imatge que conté text, persona

Descripció generada automàticament“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

Imatge que conté persona, home, vestit

Descripció generada automàticament“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

Imatge que conté text, persona

Descripció generada automàticament“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

Imatge que conté persona, home, vestit

Descripció generada automàticament“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

El port de Barcelona suma al grup navilier Grimaldi al seu pla d’electrificació

Els ferris de Trasmed GLE, pertanyents al grup italià, podran connectar-se a la xarxa elèctrica del port “a finals del 2023 o principis del 2024”

El president de Grup Grimaldi, Emanuel Grimaldi, i el president del recinte català, Damià Calvet | Autoritat Portuària de Barcelona

EL MERCANTIL Barcelona

28 de febrero de 2022

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, i el president del grup navilier Grimaldi, Emanuel Grimaldi, han subscrit un acord per connectar els vaixells de Trasmed GLE -companyia pertanyent a la firma- al futur sistema Onshore Power Supply (OPS) o electrificació del moll de Sant Bertran. Es converteix així en la primera empresa concessionària a sumar-se al projecte Nexigen, un dels pilars del pla de descarbonització de l’activitat portuària de Barcelona.

LLEGEIX TAMBÉ

L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

JAVIER DE LA SOTILLA

Barcelona

L’acord, formalitzat el divendres a Roma, marca tres objectius principals: establir un full de ruta per implementar la prova pilot OPS a la terminal, realitzar un estudi de compatibilitat que asseguri la connexió entre el moll i els ferris, i definir el procediment operatiu que fixi les accions de connexió i desconnexió. La fase zero de Nexigen preveu la realització de dos projectes pilot d’electrificació de molls, un a la terminal de portacontenidors Best Hutchison Ports i un altre al moll de Sant Bertran, on operen els vaixells de Trasmed GLE. L’autoritat portuària va explicar el dimarts passat, durant la presentació de Nexigen, que té previst treure aquest últim a licitació a l’abril i connectar els primers ferris al sistema OPS “a finals del 2023 o principis del 2024”.

Imatge que conté persona, home, vestit

Descripció generada automàticament“Necessitem la complicitat dels nostres clients i concessionaris per descarbonizar el port”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

“Per aconseguir un transport marítim climàticament neutre”, assegura Damià Calvet, “necessitem la complicitat dels nostres clients i concessionaris”. La signatura d’aquest acord aconseguit amb Grimaldi “és un clar exemple d’aquesta complicitat i el compromís de tot el sector”, afegeix, per transformar la qualitat de l’aire, reduint les emissions de NOx i CO? en l’àrea de Barcelona.

Després de la presentació del projecte Nexigen, el recinte portuari està tractant de sumar al pla als diferents concessionaris i terminalistes que operen en l’actualitat al recinte. Per la seva part, Emmanuel Grimaldi, el grup empresarial del qual compta amb una extensa flota amb tecnologia Zero Emission in Port amb bateries instal·lades als propis vaixells, manifesta que, amb aquesta col·laboració, pretén “estendre aquesta possibilitat també als vaixells de Trasmed GLE a través del sistema OPS”, permetent així “confirmar el nostre lideratge en el sector del transport sostenible”.

Port de Barcelona mantiene un ciclo inversor al alza con 81M€ para infraestructuras en 2022

01 marzo 2022 05:20

 Alba Tejera

  • TEMAS

Port de BarcelonaPort Vell

El Port de Barcelona cuenta con una inversión para infraestructuras en 2022 presupuestada en 81 millones de euros.

BARCELONA. Tal como detalló el presidente de la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB), Damià Calvet, en la rueda de presentación de resultados del Port correspondientes al ejercicio 2021, “los buenos resultados económicos del año pasado, y especialmente el dato del cash flow, nos permiten afrontar con solidez un ciclo inversor, con el que pretendemos reforzar nuestro compromiso con la sociedad y seguir creciendo de forma sostenible, incrementando así nuestra aportación a la economía y generando puestos de trabajo”.

De este modo, el Port de Barcelona seguirá desarrollando en 2022 un ciclo inversor al alza, con 81 millones de euros previstos para infraestructuras, frente a los 55 millones que la entidad destinó año pasado para actuaciones relacionadas en este ámbito.

En este sentido, Calvet, recordó que no se trata de ampliar el espacio físico ya existente, sino de reorganizar la infraestructura portuaria. “Aportaremos este valor sin crecer físicamente, el Port no se amplía ni un palmo, sino reordenando las actividades dentro de los límites del recinto portuario, lo que repercutirá en más capacidad, más eficiencia y más sostenibilidad”.

Así, la inversión en infraestructuras del Port para 2022 se divide en varios bloques: actuaciones logísticas, en materia de sostenibilidad, obras portuarias y puerto-ciudad.

Actuaciones logísticas

Una de las principales actuaciones contempladas en el plan inversor de este año se centra en el futuro nodo logístico intermodal y cuenta con una inversión estimada de 2,4 millones de euros para el ejercicio 2022. Esta intervención, que permitirá avanzar en el desarrollo del nodo ferroviario, consiste en el movimiento de precargas de la Terminal Intermodal, ubicada en el antiguo cauce del río Llobregat. Se trata de la actuación número tres en este ámbito.

Otro proyecto a destacar entre las inversiones en infraestructura destinadas a la actividad puramente logística y también incluida en el proyecto del futuro nodo logístico, es la consolidación de los terrenos y los servicios afectados por las terminales situadas en el nuevo Llobregat, que también formarán parte de este nodo ferroviario. Esta actuación cuenta con una inversión estimada en 31 millones de euros.

EL DATO

83M€

CASH FLOW. La cifra de cash flow del Port de Barcelona, alcanzó en 2021 los 83 millones de euros.

También en el ámbito de las actuaciones enfocadas a la actividad logística y vinculada al futuro nodo ferroviario, el Port de Barcelona prevé llevar a cabo, en 2022, el movimiento de precargas en la Terminal Prat (actuación número 8). Para ello, la inversión estimada es de tres millones de euros.

Actuaciones en sostenibilidad

En materia de sostenibilidad y transición energética, destaca la puesta en marcha del proyecto piloto de suministro eléctrico a buques en el muelle de la Terminal de BEST. Este proyecto forma parte de la fase cero del Plan de Electrificación de Muelles, Nexigen, y cuenta con una inversión en infraestructura por parte del Port, para el ejercicio 2022, estimada en seis millones de euros.

Asimismo, el Port de Barcelona destinará este año 50 millones de euros a los nuevos atraques del muelle de la Energía. La actuación se concentra en los amarres C, D y E y consisten en dotar esta línea de amarres de toda la tecnología necesaria para que la carga y descarga de graneles líquidos se haga con todas las exigencias de sostenibilidad y seguridad que requieren este tipo de mercancías.

Obras portuarias

Este apartado incluye también una actuación de reurbanización de la Ronda del Port, en el tramo IV. Se trata de la tercera fase de la actuación y contará con una inversión prevista en 3,5 millones.

Por otra parte el Port dará inicio en 2022 a una remodelación del muelle Contradic Nord. Se trata de la renovación integral del muelle para adaptarlo a los nuevos usos, principalmente actividades de short sea shipping. La inversión para esta actuación está estimada en 15 millones de euros.

Además, se contemplan dos actuaciones en el Moll Adossat, una estimada en cinco millones de euros y otra en 30.

Actuaciones Port Vell

En el ámbito de puerto y ciudad, el Port de Barcelona prevé licitar e iniciar las obras de remodelación del área pesquera, para hacerla visitable y abrirla a la ciudadanía. El proyecto se presentará esta misma semana.

En este bloque destaca también la demolición del IMAX Port Vell, actuación prevista en el proyecto Liceu Mar, a la que la APB tiene previsto destinar un millón de euros este año.

Por último, el Port de Barcelona prevé dar continuidad a la rehabilitación del edificio del Portal de la Pau, con una inversión de cerca de 10 millones. En 2022 se prevé retomar la licitación del proyecto para poder continuar las obras.

EN DETALLE

El futuro nodo logístico del Port de Barcelona estará compuesto por un total de seis terminales, dos de las cuales ya están en funcionamiento y otras cuatro cuya planificación está recogida en el Plan Director Urbanístico. Más concretamente, una de las terminales incluidas en el PDU es la Teminal Nou Llobregat, que contará con cinco vías de expedición y de recepción. En segundo lugar, el PDU prevé la construcción de dos Terminales Intermodales (terminal C/D y terminal E/R), la primera con ocho vías de expedición y recepción y la segunda – que dará servicio a la anterior- con cuatro vías de carga y descarga. Y, por último, la Terminal de Ferroutage.

El puerto de Barcelona aumenta las tarifas de amarre un 5,5% con el compromiso de mantener la plantilla de amarradores

23 febrero, 2022

El Consejo de Administración del puerto de Barcelona, reunido este miércoles, ha aprobado un incremento de las tarifas máximas aplicables por el servicio portuario de amarre, incrementándolas un 5,5%.

La actualización de las tarifas máximas del servicio es la primera que se hace desde junio del año 2013 y “está justificada tanto por el incremento del IPC desde esta última actualización (10,2%) como por el incremento de los costes de personal y operativos, así como por el compromiso de la empresa Amarres de Barcelona de mantener todos los puestos de trabajo e incrementar los costes salariales del orden del 10% después del proceso de fusión entre las dos empresas que operaban el servicio de amarre”, resalta la Autoridad Portuaria.

Esta actualización de las tarifas máximas del servicio es la primera que se hace desde junio del año 2013 y “está justificada tanto por el incremento del IPC desde esta última actualización (10,2%) como por el incremento de los costes de personal y operativos, así como por el compromiso de la empresa Amarres de Barcelona de mantener todos los puestos de trabajo e incrementar los costes salariales de la orden del 10% después del proceso de fusión entre las dos empresas que operaban el servicio de amarre al puerto de Barcelona hasta el 17 de enero: Cemesa Amarres Barcelona y Mooring Port & Services”, resalta la Autoridad Portuaria de Barcelona. 

El incremento de las tarifas de amarre se produce después de la resolución del conflicto de este servicio portuario, que desembocó en enero en paros de los amarradores del puerto de Barcelona.

La dársena náutica Marina Vela pasa a ser controlada por Arbor Investments

El puerto de Barcelona ha autorizado la ampliación de capital de la sociedad titular de Marina Vela

Asimismo, el Consejo de Administración del puerto de Barcelona ha autorizado una operación de ampliación de capital de Port Med Barcelona (PMB), S.A., titular de la concesión de Marina Vela, situada a la dársena de la Bocana Nord de la infraestructura catalana y otorgada mediante concurso público en el 2014. Esta concesión tiene previsto el vencimiento el día 9 de mayo del 2044.

La operación de ampliación de capital de PMB determinará un cambio de control en la sociedad a favor de Good Wood 2000, S.L.U., filial de Arbor Investments, y, por lo tanto, una transmisión indirecta de la concesión de la que es titular PMB para la construcción y explotación de Marina Vela.

“La reestructuración del capital de la sociedad incrementará la solvencia financiera de PMB, facilitando los desarrollos previstos en su concesión”, señala la Autoridad Portuaria de Barcelona en un comunicado.

El port de Barcelona negocia amb marques xineses de cotxe elèctric per a ser el seu hub europeu

Els fabricants xinesos d’automòbils elèctrics troben dificultats per a accedir a Europa des dels ports del nord del continentAutoritat Portuària de BarcelonaEL MERCANTIL Saragossa15 de febrero de 2022

L’Autoritat Portuària de Barcelona ha iniciat “prospeccions comercials i converses amb diverses marques xineses de vehicle elèctric” per a posicionar-se com hub d’entrada al mercat europeu. “Ara estem treballant, però en pocs mesos, esperem poder comunicar operacions amb els fabricants xinesos de cotxes elèctrics que volen arribar a Europa”, ha manifestat el responsable comercial d’Automòbils, Ro-Ro, Short Sea Shipping i Granels del port de Barcelona, Lluís París, durant una jornada sobre fluxos internacionals organitzada pel Clúster Logístic d’Aragó (Alia) a Saragossa.

Les marques xineses de vehicles elèctrics estan accedint progressivament al mercat europeu, però per a aconseguir-lo “es troben un panorama portuari en el nord d’Europa amb unes certes limitacions i estan apreciant cada vegada més l’oferta que podem oferir al Mediterrani”. En el cas de Barcelona, l’estratègia d’atreure la importació d’automòbils fabricats a la Xina es conjuga amb la de captar tràfic d’exportació de vehicles del nord d’Europa amb l’objectiu d’alleugerir els efectes de la “forta crisi estructural del sector de l’automòbil”, ha explicat el responsable comercial de l’autoritat portuària catalana.

“No busquem un gran client amb un gran tràfic, sinó crear un entorn competitiu”
Lluís París Responsable d’Automòbils, Ro-Ro, SSS i Granels del port de Barcelona

No obstant això, aquesta doble aposta en cap cas “vol dir que passarem de treballar amb la indústria d’automoció espanyola a buscar una associació amb fabricants xinesos i alemanys”, ha advertit Lluís París. De fet, ha continuat, la generació d’aquests fluxos permetrà “continuar sent una punta de llança per a invertir més en digitalització, millorar les nostres infraestructures i oferir també millors solucions a l’automoció espanyola”.

El responsable comercial d’Automòbils, Ro-Ro, Short Sea Shipping i Granels del port de Barcelona s’ha mostrat confiant que, malgrat les dificultats actuals de la indústria automobilística, el tràfic portuari associat a aquest sector “es recuperarà”. En aquest sentit, Lluís París ha incidit en què “la nostra manera de funcionar no és buscar un gran client amb un gran tràfic i tractar-lo molt bé, sinó la de crear un entorn competitiu”. Aquesta filosofia “sempre ens ha funcionat”, perquè del que es tracta és “que els fabricants de vehicles tinguin en el nostre port una àmplia oferta de les principals navilieres i que aquestes tinguin també la possibilitat d’arribar a totes les marques espanyoles per a pujar-les als seus vaixells”.

El nou cicle de creixement del port de Barcelona posa fi al cop pandèmic

La recuperació del tràfic i el seu consegüent impacte en el compte de resultats dibuixen un escenari marcat per més inversionsJAVIER DE LA SOTILLA Barcelona16 de febrero de 2022

L’Autoritat Portuària de Barcelona ha aconseguit deixar enrere la major part de l’impacte de la pandèmia, tant en el tràfic de mercaderies com en el seu compte de resultats. Fruit d’aquest canvi de paradigma i de recuperació accelerada, l’entitat reforçarà aquest exercici el seu cicle d’inversions, amb una xifra superior als 81 milions d’euros, per donar suport al desenvolupament de l’economia i desacoblar-lo de la generació d’emissions.

“El creixement de la liquiditat ens permetrà afrontar amb solidesa el cicle inversor”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

El creixement dels tràfics (+11,8%) és superior al de la xifra de negoci (+9%), “perquè aquesta inclou el paquet d’ajudes econòmiques que el port té en marxa”, ha explicat el president de l’autoritat portuària, Damià Calvet. Es refereix al Pla de Recuperació iniciat el 2020 per mitigar els efectes de la caiguda d’activitat provocada per la pandèmia en el teixit empresarial. Aquesta política de correccions de taxes, bonificacions i ajornaments, va permetre el 2021 un estalvi proper als 11 milions d’euros a les empreses que operen en el recinte i que, per tant, ha deixat d’ingressar l’autoritat portuària.

Els comptes econòmics de 2021 s’han tancat amb un import net de la xifra de negoci de 151 milions d’euros, el 9% més respecte a l’exercici anterior, si bé encara per sota de la prepandèmica. Els beneficis de l’autoritat portuària s’han situat en els 38 milions d’euros, duplicant la dada de 2020 i a sis milions de la dada de 2019.

D’altra banda, el cash flow operatiu ha ascendit a 83 milions d’euros (17 milions més que al 2021), la qual cosa permetrà al port “afrontar amb solidesa el cicle inversor”, ha manifestat Damià Calvet. Entre les principals actuacions previstes per a 2022, destaquen actuacions relacionades amb el desenvolupament del node o hub ferroportuari a la vessant sud del port, el llançament del Pla d’Innovació i el Pla d’Electrificació de Molls. Aquest últim projecte compta amb un projecte pilot de subministrament elèctric als vaixells de mercaderies de la terminal Hutchison Ports BEST, xifrat en 5,8 milions d’euros, que se suma al previst per a ferries a la dàrsena de Sant Bertran.https://e.infogram.com/_/bs9Ij2DMAY22Mbb5dmZS?parent_url=https%3A%2F%2Felmercantil.com%2F2022%2F02%2F16%2Fel-nou-cicle-de-creixement-del-port-de-barcelona-posa-fi-al-cop-pandemic%2F&src=embed#async_embed

Pel que fa estrictament al moviment de mercaderies, el port de Barcelona ha aconseguit millorar el 2021 les xifres dels principals segments, exceptuant els líquids a granel, que han sofert per la crisi energètica i la caiguda de les importacions de gas natural liquat (GNL). El recinte va registrar un volum total de 66,4 milions de tones, una xifra que consolida la seva senda de creixement i es queda tan sols l’1,5% per sota de les xifres aconseguides el 2019, les millors de la seva història.https://e.infogram.com/_/HHS5uLvIcchJzBpsI54U?parent_url=https%3A%2F%2Felmercantil.com%2F2022%2F02%2F16%2Fel-nou-cicle-de-creixement-del-port-de-barcelona-posa-fi-al-cop-pandemic%2F&src=embed#async_embed

Rècord històric de contenidors

El recinte portuari català va batre l’any passat la seva millor marca històrica, amb un moviment de 3,5 milions de teus, el 6,2% més respecte al tràfic prepandèmic. “El rècord aconseguit en el tràfic total de contenidors”, ha destacat el director general del recinte, José Alberto Carbonell, “es repeteix tant en els d’exportació com en els d’importació”, que han augmentat el 10% i el 5%, respectivament, en comparació amb la xifra prepandèmica. Aquesta evolució “s’ha vist de manera molt intensa” a partir de l’últim quatrimestre de l’any, perquè “fins llavors anàvem igual que al 2019”, ha concretat Carbonell.PreviousNext

D’altra banda, l’autoritat portuària celebra els progressos en descarbonització de les activitats portuàries, un dels eixos centrals del seu IV Pla Estratègic 2021-2025. En aquest sentit, Damià Calvet assegura que «el port està desacoblant activitat econòmica i emissions: generem més riquesa que CO2», perquè la seva aportació al PIB català és del 2%, mentre que emet el 0,71% de les emissions. Entre les estratègies seguides per reduir l’impacte climàtic del port, es troba l’augment de la quota modal del ferrocarril, que va aconseguir l’any passat el seu pic màxim per segon exercici consecutiu. El transport ferroviari ha sumat una quota del 15,5%, evitant el transport per carretera d’uns 200.000 camions i contribuint a l’estalvi de 46.315 tones de CO2, segons estimacions de l’autoritat portuària.

EL MERCAT ASIÀTIC ACCELERA EL SEU CREIXEMENT
El creixent pes d’Àsia en les importacions del port de Barcelona ha estat la tònica habitual en l’última dècada, i representen ja el 76% del total de teus importats. Però el recinte està notant, a més, un gran increment en les exportacions cap a aquest mercat, que representen ja el 48%. Gran part d’aquest creixement s’atribueix a la Xina, país cap al que l’exportació des de port de Barcelona ha augmentat el 42% respecte a l’any passat. Cap als Estats Units, el segon mercat per a l’exportació del recinte portuari, els tràfics han augmentat el 25%.

Port de Barcelona refleja la recuperación «de manera acelerada»

El puerto de Barcelona refleja la recuperación económica «de manera acelerada». La infraestructura cerró el año pasado con un total de 66,4 millones de toneladas gestionadas lo que significó un crecimiento del 11,8%, solo el 1,5% por debajo del tráfico total de mercancías alcanzado en el 2019. El beneficio alcanzó los 38 millones de euros, el 13,6 % menos que en 2019, antes de la pandemia, pero el 117% más que en 2020. El presidente de Port de Barcelona, Damià Calvet, reivindicó este miércoles en la presentación del balance del 2021 la importancia de la infraestructura en la consolidación del crecimiento económico de Catalunya tras unos ejercicios marcados por la pandemia. Todos los tráficos principales, con excepción de los líquidos a granel, cerraron el año con crecimientos. En el tráfico de contenedores, en 2021 se batieron récords, con un crecimiento del 19,3%. La comparativa con el año 2019 es también positiva, con un incremento del 6,2%. El director general del Puerto de Barcelona, José Alberto Carbonell, destacó que «en el caso del tráfico de contenedores llenos, el incremento respecto al año 2019 fue del 9%, con resultados positivos tanto en exportaciones e importaciones, que crecieron un 10% y un 5% respectivamente, como en tráficos, que experimentan un incremento del 14%». El peso del tráfico marítimo de mercancías con Asia ya supone más del 50%, tanto en exportaciones como importaciones, consolidándose como la apuesta estratégica principal del puerto de Barcelona, en un contexto de buques cada vez mayores y necesidad de mejora del servicio portuario, con gran concentración del mercado del transporte internacional.

Port de Barcelona cerró el 2021 con una cifra de negocio de 151 millones de euros, que supuso un incremento del 9% respecto de 2020 (172 millones en 2019). Calvet resaltó que el crecimiento de los tráficos fue superior al de la cifra de negocio como consecuencia del paquete de ayudas que Port de Barcelona puso en marcha para favorecer la recuperación económica y mitigar los efectos de la pandemia. Esa reducción de tasas y otras medidas a supuso una transferencia de ingresos a clientes en torno a los 11 millones de euros. El cash flow (beneficio más amortizaciones) llegó en el 2021 a 83 millones de euros, un 25% más que en 2020.