L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

Imatge que conté text, persona

Descripció generada automàticament“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

Imatge que conté persona, home, vestit

Descripció generada automàticament“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

Imatge que conté text, persona

Descripció generada automàticament“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

Imatge que conté persona, home, vestit

Descripció generada automàticament“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *