Els tràfics del Sud-est Asiàtic amb el port de Barcelona creixen en un context global depressiu

El trasllat de la producció de la Xina a la regió ASEAN i l’acord comercial amb la UE impulsen els intercanvis en els últims temps

Terminal BEST, de Hutchison Ports, a Barcelona | BEST

ÒSCAR MATEU Barcelona

19 de abril de 2023

El port de Barcelona està experimentant un creixement sostingut dels seus intercanvis de contenidors amb els països del Sud-est Asiàtic, principalment Vietnam, Malàisia i Indonèsia, que contrastes amb un escenari global de alentiment del comerç internacional. D’aquesta manera ho ha exposat en un webinar dedicat a les cadenes de subministrament amb els països ASEAN organitzat pel mateix recinte català el seu responsable de producte per a la divisió de contenidors, Eduard Moyà. “Estem vivint un canvi de producció des de llocs com la Xina cap a països ASEAN com Vietnam, la qual cosa farà que l’emergència d’alguns d’ells sigui molt rellevant els pròxims anys”, segons ha manifestat. El desenvolupament logístic recent d’aquests països i els seus acords comercials amb la Unió Europea (UE) també raurien darrere d’una dinàmica que confirmen els últims resultats de la instal·lació barcelonesa.

“Els tràfics amb el Sud-est Asiàtic duen la tendència oposada a l’escenari global”
Eduard Moyà Responsable de producte per a la divisió de contenidors del port de Barcelona

Segons les últimes estadístiques del port de Barcelona, el tràfic de contenidors plens amb el Sud-est Asiàtic com a regió acumula 29.072 teus aquest any fins al març, la qual cosa resulta en un creixement del 25,2% d’aquest tipus de tràfic en la comparativa interanual. D’aquesta manera, es tracta de la tercera regió amb més creixement interanual per al recinte, darrere del tràfic mediterrani amb França i Itàlia (que creix el 97%) i del Mar Roig (+26,1%), davant d’un panorama general de descensos entre les 21 regions que considera l’autoritat portuària catalana. Per països, Malàisia se sitúa com el soci amb més creixement interanual en tràfic de contenidors, amb un augment del 65%, que arriba fins als 6.147 teus, per davant de Vietnam, el registre de 9.527 teus del qual aquest any suposa un creixement interanual del 45,8%. També en el rànquing de socis comercials del port hi té cabuda Indonèsia, país que ha mogut 5.635 teus i ha crescut el 7,1% en aquest període. Fora de la regió asiàtica, només Grècia, amb un creixement del 13%, Japó (+1,3%) i Mèxic (+1,6%) experimenten pujades amb el recinte aquests primers mesos de l’any.

“Les dades mostren que la tendència de la regió ASEAN és completament oposada al que veiem en els volums generals del port, que porten un descens del 12%”, ha reconegut Eduard Moyà. Segons ha explicat, els indicadors de comerç globals i els seus condicionants -la guerra a Ucraïna, la inflació, la pujada dels tipus d’interès i la caiguda de la demanda- plantegen una perspectiva de volatilitat que afecten els tràfics internacionals de manera constatable des de finals de l’estiu passat, i que queden reflectits als tràfics del port de Barcelona, però les xifres del Sud-est Asiàtico marquen aquest creixement sostingut des dels últims mesos de 2022. Amb tot, el responsable de producte a la divisió contenidoritzada de l’Autoritat Portuària de Barcelona ha recordat que encara s’ha de posar atenció sobre els efectes que es desprenen de la Covid-19 i a possibles congestions portuàries en el curt termini, que ha plantejat com a incert.

+22,4%

Els tràfics de contenidors amb Vietnam són els que més van créixer per Barcelona el 2022

Les dades que afecten les rutes marítimes entre Barcelona i els ports del Sud-est Asiàtic reflecteixen també una millora de la fiabilitat els últims temps, una vegada més en contrast amb un panorama global més desestabilitzat. Actualment, el port de Barcelona està connectat amb els ports ASEAN de Singapur i Port Klang (Malàisia) mitjançant cinc línies regulars directes -i amb diferents ports vietnamites a través del recinte de Singapur-. Amb els dos, les rutes operades per les principals aliances navilieres mantenen temps de trànsit que varien entre els 19 i els 33 dies, i una ràtio estimada de blank sailings d’un per cada quatre trajectes. Encara que les xifres de trànsit segueixen sent pitjors que les registrades abans de la pandèmia, Eduard Moyà ha ressaltat que el 2023 s’observa una evolució que tendeix a rebaixar els set dies de retard registrats que feien mitjana a principis de 2022.

D’entre els països socis del recinte català, és el Vietnam el que contribueix amb un major volum de càrrega contenidoritzada. El 2022, aquest país va ser l’onzè pel que fa al moviment de teus per a Barcelona, amb 32.647, una xifra que, encara que queda lluny dels 400.000 teus intercanviats amb la Xina, va suposar un creixement interanual del 22,4%, el més gran del rànquing portuari. Segons ho ha plantejat el vicepresident de l’Associació d’Empreses Logístiques Vietnamites, Paul Khoa, un factor clau en aquest creixement se situa en l’acord que va subscriure el país amb la Unió Europea el 2020, el qual “ens està convertint en un mercat molt competitiu”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *