3 marzo, 2022

El puerto de Barcelona, junto con ACCIÓ, agencia para la competitividad empresarial de la Generalitat de Catalunya, ha celebrado este jueves una jornada informativa online para las empresas de la comunidad portuaria en relación a los fondos Next Generation, la cual ha estado inaugurada por el presidente del puerto de Barcelona, Damià Calvet. 

El delegado de ACCIÓ en Madrid, Roger Ylla, ha realizado un breve repaso a las principales líneas de ayuda del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la Unión Europea, y cómo pueden beneficiarse las empresas y organizaciones del sector. 

El delegado de ACCIÓ en Madrid, Roger Ylla

Los Fondos Europeos Next Generation han generado muchas expectativas y también muchas inquietudes entre las empresas y organizaciones del sector logístico portuario, por este motivo, durante la sesión, Ylla ha ofrecido información detallada sobre los diferentes tipos de ayudas, objetivos de cada línea, plazos y requisitos para acceder a estos fondos. 

La jornada la ha clausurado el responsable de Relaciones Exteriores del puerto de Barcelona, Manuel Galán.

 Las terminales portuarias de graneles comportan en España una de las infraestructuras logísticas más esenciales para la economía

62 kilómetros de graneles

• 04 marzo 2022 05:20

•  Miguel Jiménez

TEMAS

PuertoPuertos del Estado

Las terminales de graneles siguen siendo en la actualidad un activo esencial del sistema portuario español y, sobre todo, de la logística en su papel clave para la competitividad de la economía.

MADRID. Situadas a la cabeza de la innovación y la sostenibilidad por su permanente interacción en el ámbito puerto-ciudad, las terminales de graneles se mantienen en ese segundo plano al que les relega en la actualidad la mercancía general, objeto de los bienes de consumo inmediato de la sociedad, aún cuando hablamos de tantas y tantas materias primas claves para la fabricación de dichos bienes.

Todo ello, además, en ese complejo contexto que es para los graneles el hecho no sólo de verse directamente afectados por los vaivenes económicos, sino el estar sometido también a factores como la meteorología, los conflictos bélicos o las políticas energéticas, capaces de elevar o desplomar un tráfico de la noche a la mañana dentro de un sistema de traders globales donde las terminales son mucho más que un punto de ruptura de la cadena logística, por su papel de almacenes, hub y reserva.

En medio de este agitado devenir, los graneles mantienen su pulso en el sistema portuario con más de 62 km lineales de muelle específicamente dedicados tanto a graneles líquidos como a sólidos, lo que supone casi un 20% del total de la superficie de muelles en España y todo ello sin tener en cuenta los 45,7 kilómetros añadidos de muelles multipropósito, algunos de ellos también destinados al tráfico de graneles.

Con esta infraestructura básica, las terminales portuarias de graneles movieron en España en 2021 cerca de 256 millones de toneladas, es decir, el 47% del total del tráfico del sistema portuario estatal, lo que redobla la trascendencia de su protagonismo, cuya evolución en la última década evidencia lo sensible de estos tráficos y sus industrias, que tienen en las terminales unos pulmones irrenunciables.

Fuente: Puertos del Estado. Infografía: José Antonio Sánchez.

Fuente: Puertos del Estado. Infografía: José Antonio Sánchez.

Líquidos

Por lo que respecta a los graneles líquidos, en 2021 los puertos españoles movieron un total de 170,92 millones de toneladas, lo que representó un crecimiento del 2,35% con respecto a 2020, es decir, muy lejos de los 1887,08 millones de toneladas movidas antes de la pandemia, siendo los graneles líquidos una de las principales causas de que en 2021 todo el sistema portuario no recuperara sus niveles prepandemia.

Obviamente son innumerables los factores en este comportamiento, con la crisis de los mercados energéticos como principal causa, sin olvidar la situación de la industria ante una pandemia imprevisible.

Dicho lo cual, no hay que olvidar que venimos de haber alcanzado en 2019 el récord histórico de tráfico de graneles líquidos en el sistema portuario estatal, con un total de 187,08 millones de toneladas, después de una evolución progresiva desde la crisis de 2009.

No hay que olvidar que los graneles líquidos cayeron ese año hasta los 143,5 millones de toneladas y no se volvió a la posición precrisis hasta 2012, siempre creciendo a excepción del bache de 2016, habiéndose registrado entre 2009 y 2019 un crecimiento del 30%, sin olvidar que el descenso en 2020 quedó contenido en los 166,9 millones de toneladas.

Sólidos

Por lo que respecta a los graneles sólidos, su evolución ha sido mucho más agitada en la última década, por el mayor impacto de la transición energética en lo que respecta al carbón, por la gran crisis del sector de la construcción vivida a comienzos de la pasada década y por los vaivenes estacionales en las cosechas, cada vez más pronunciados por el cambio climático.

En 2021 los puertos españoles movieron 85,06 millones de toneladas de graneles sólidos, lo que frente a los 77,07 millones de 2020 representó un crecimiento del 10,37%.

No obstante, esta siguió siendo una cifra muy alejada del total previo a la pandemia, en concreto los 90,8 millones de toneladas registrados en 2019.

Al igual que en el caso de los líquidos, los graneles sólidos también motivaron que el sistema portuario no lograra en 2021 la plena recuperación.

Hablamos en cualquier caso de una evolución sumamente agitada en los últimos años. No hay que olvidar que en 2008 los puertos españoles movían 101,3 millones de toneladas de graneles sólidos y que los tráficos se desplomaron hasta los 79,1 millones de toneladas en 2009.

Esta situación, con un gran peso de la crisis de la construcción, fue tan profunda que hasta el año 2017 los puertos españoles no lograron volver a superar los 100 millones de toneladas.

Ahora bien, duró poco la alegría pues, con la reconversión energética por bandera y los tráficos de carbón se bajó en 2019 a los 90,8 millones de toneladas, nivel que ahora mismo seguimos sin recuperar.

Petróleo y no metálicos

Los principales tráficos de graneles que pasaron por los puertos de interés general del Estado en 2021 fueron el petróleo crudo, en la categoría de graneles líquidos, y otros materiales no metálicos en los sólidos.

El petróleo crudo se situó en 2021 en el primer puesto de graneles líquidos al acumular 56,86 millones de toneladas, seguido del fuel oil con 25,32 millones de toneladas.

El tercer puesto de los líquidos lo ocupa el gasoil con 23,40 millones de toneladas, seguido del gas natural, que registra 16 millones.

Fuente: Puertos del Estado. Infografía: José Antonio Sánchez.

Fuente: Puertos del Estado. Infografía: José Antonio Sánchez.A continuación se sitúa la gasolina con 14,11 millones de toneladas movidas en los diferentes puertos españoles, y le siguen los productos químicos con 9,63 millones.

En la franja de los 9 millones también se encuentra la categoría de otros productos petrolíferos, con 9,47 millones de toneladas.

Por su parte, los biocombustibles supusieron en 2021 6,41 millones de toneladas, mientras que los aceites y grasas 4,03 millones.

Entrando en los tres últimos puestos de los principales tráficos de graneles líquidos en 2021, se encuentra el asfalto con 2,39 millones; los gases energéticos con 2,28 millones; y, por último, los abonos con 318.937 toneladas.

Graneles sólidos

Los principales tráficos de graneles sólidos de 2021 están encabezados por la categoría de otros minerales no metálicos con 16,69 millones de toneladas.

La segunda posición en los principales tráficos de graneles sólidos que acogieron los puertos españoles en 2021 corresponde a los cereales y sus harinas con 11,76 millones de toneladas, seguidos del carbón y el coque de petróleo, que acumulan un total de 11,46 millones de toneladas.

Por su parte, con 8,24 millones de toneladas, la categoría de otros minerales y residuos metálicos ocupa el cuarto puesto, seguida muy de cerca por el cemento y clínker, también con 8,24 millones de toneladas.

En sexta posición se encuentra el mineral de hierro, con un peso de 6,49 millones de toneladas, mientras que el de los piensos y forrajes fue de 5 millones de toneladas.

Las habas de soja, los productos químicos y los abonos se encuentran en la franja de los 3 millones de toneladas.

Más concretamente, las habas de soja registró 3,56 millones, los productos químicos 3,28 millones, y los abonos 3,07 millones de toneladas. Por su parte, la chatarra registró 2,93 millones de toneladas.

Por debajo del millón de toneladas se encuentra la sal común, con 877.854 toneladas; las potasas, con 692.537; los fosfatos, con 549.981 toneladas; y, en última posición, los materiales de construcción con 445.313 toneladas movidas en el ejercicio de 2021.

Import/Export

En el año 2021, la importación de graneles líquidos registró un total de 96,73 millones de toneladas en los Puertos de Interés General del Estado. Esta cifra supone un crecimiento del 3,66% respecto de 2020, año en el que las importaciones de graneles líquidos se situaron en 93,31 millones de toneladas.

Entre los puertos con mayor volumen de importación de graneles líquidos destaca el de Cartagena, con 17 millones de toneladas, un 4,12% menos que en el acumulado de 2020; y el de Tarragona, con 13,70 millones, un 16,56% más que en el año anterior.

Por su parte, en 2021 los puertos españoles importaron un total de 54,88 millones de toneladas de graneles sólidos, lo que supone un crecimiento del 17,49% respecto del acumulado de 2020, año en el que se importaron 46,71 millones de toneladas de este tipo de mercancía.

Los puertos que más destacan en esta categoría son el de Gijón, con 10,51 millones de toneladas, registrando un crecimiento del 43,87%; y el de Castellón, con 8 millones, creciendo un 50,12% respecto a 2020.

En lo que se refiere a las exportaciones de graneles líquidos, los puertos españoles movieron el año pasado 24,36 millones de toneladas, lo que significa un crecimiento del 4,99% respecto a 2020.

En esta categoría, los puertos que más destacan son el de Cartagena y el de Huelva, con 4,71 y 4 millones de toneladas respectivamente. Mientras que el puerto onubense creció un 20,34% respecto a 2020, el de Cartagena registró un crecimiento del -3,43%.

Por otro lado, la exportación de graneles sólidos creció en 2021 un 3,14% respecto al ejercicio anterior, llegando a mover 22,31 millones de toneladas.

El puerto que más toneladas exportó fue el de Almería, con 3,31 millones, un 26,89% más que respecto a 2020, seguido del de Bilbao, con 2,47 millones, un 21,79% más que en el año anterior.

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

El pla Nexigen, xifrat en 110 milions d’euros, manté el seu termini de finalització el 2030 malgrat la pandèmia

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, amb la directora de Transició Energètica, Ana Arévalo, durant la presentació del projecte Nexigen | Autoritat Portuària de Barcelona

JAVIER DE LA SOTILLA Barcelona

22 de febrero de 2022

El pla d’electrificació de molls de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pressupostat en 110 milions d’euros, contribuirà a reduir el 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les seves operacions en l’actualitat, prop d’una quarta part, segons les estimacions de l’entitat. El projecte, batejat Nexigen, manté el seu termini de finalització el 2030, malgrat els retards provocats per la pandèmia, i consistirà en la connexió a la xarxa elèctrica, el desplegament de cablejat cap als diferents molls i la col·locació de sistemes Onshore Power Supply (OPS) als molls de ferries, creuers i portacontenidors de les terminals Ferry Barcelona i Best Hutchison Ports.

Segons les estimacions del recinte portuari, quan Nexigen estigui completament implementat, comportarà una reducció de 60.000 tones de diòxid de carboni (CO2) i 1.264 tones d’òxids de nitrogen (NOx), el 38% de les emissions anuals que produeixen els vaixells durant la seva estada en el port i el 25% de les produïdes incloent l’ancoratge i maniobres. Aquesta descarbonització suposa el 22% de les emissions anuals conseqüència de l’activitat portuària i s’alinea amb els objectius de l’Organització Marítima Internacional (IMO en les seves sigles en anglès), de reducció del 50% de les emissions portuàries de cara a 2030, per aconseguir la neutralitat d’emissions el 2050.

110 milions d’euros

L’autoritat portuària, que ambiciona finançament europeu, invertirà 20 milions en el desplegament de la xarxa elèctrica i 90 milions en els OPS

El pla Nexigen és “una peça clau dins de la nostra visió global i transversal de descarbonització de l’activitat del port”, ha ressaltat la directora de Transició Energètica del recinte, Ana Arévalo, aquest dimarts durant la seva presentació. El desenvolupament d’aquest projecte és “altament complex” i s’implementarà en diferents fases simultànies. En primer lloc, es realitzaran dos projectes pilot diferenciats en les esmentades terminals de ferris i portacontenidors. L’Energy Transition Manager de l’autoritat portuària preveu treure a l’abril a licitació, per quatre milions d’euros, el projecte pilot d’electrificació en la Terminal Ferry Barcelona, mentre que la licitació a la terminal de portacontenidors BEST Hutchison Ports, per prop de sis milions d’euros va iniciar aquest procés al gener i la seva concessió està prevista per a juliol.

Ana Arévalo situa els terminis de construcció i connexió dels OPS per a aquestes proves pilot en un mínim de 12 mesos, amb el que es preveu que “a finals de 2023 es donarà el primer subministrament elèctric” a portacontenidors a la terminal BEST i a la terminal de ferries “al llarg del primer trimestre de 2024”. Aquesta última permetrà el primer any connectar vaixells “petits” i no serà fins al segon any quan subministrarà energia a vaixells de major tamany. Una vegada finalitzades les proves pilot, aquests sistemes de connexió de vaixells podran ser integrats en el pla d’electrificació del port.

“La xarxa elèctrica a l’interior del port serà sensoritzada, intel·ligent i flexible”
Ana Arévalo Directora de Transició Energètica del port de Barcelona

En paral·lel, l’autoritat portuària invertirà 20 milions d’euros en el desplegament de la xarxa elèctrica, que inclou la subestació Port, la connexió en alta tensió a la subestació Ronda Litoral de Red Eléctrica de España (REE) i la xarxa de mitja tensió per tot el recinte portuari. En total, es desplegaran 240 quilòmetres de cable i es realitzaran 20,5 quilòmetres de canalitzacions fins a les terminals. La directora de Transició Energètica ha recordat que el recinte està a l’espera de la tramitació administrativa per a la sol·licitud d’accés i connexió a la Subestació de REE per al període 2021-2026.

En aquest sentit, ha assenyalat que “quan estigui publicada, ens permetrà planificar la connexió de la xarxa elèctrica al port”. El sistema de cablejat d’alta tensió a la subestació subministrarà energia al port, que distribuirà cap als molls per mitjà de cables submarins de mitjana tensió, en una xarxa “sensorizada, intel·ligent i flexible, que ens permetrà anar incorporant noves tecnologies”, manifesta la directora de Transició Energètica. Això significa que el sistema elèctric podrà satisfer les necessitats específiques per a cada vaixell, subministrant més o menys electricitat en funció de la seva tipologia (ferri, creuer o portacontenidors), i afegir la potència elèctrica d’altres fonts externes a la pròpia Subestació de REE.

Les necessitats de subministrament elèctric dels diferents molls que entren en aquesta electrificació, com el moll Prat, la dàrsena de Sant Bertran, el moll Costa i el moll Adossat, van ser mapejades el 2020, quan es va estimar que el recinte portuari requereix al voltant de 80 MW de potència per a l’electrificació de molls. El desplegament del cablejat “és un procés molt llarg, que estimem que durarà quatre anys, des que sol·licitem l’accés i la connexió fins que tinguem la connexió física”, ha explicat Arévalo, “i quan tinguem la capacitat de subministrar aquests 80 MW, haurem de tenir els molls preparats, per aquest motiu estem iniciant diferents projectes en paral·lel”. D’aquesta manera, el recinte preveu tenir llestos el 2026 els primers OPS al moll Adossat de creuers, per després dur a terme una “electrificació gradual”, que estigui completada en 2030, també als molls per a ferries i portacontenidors.

“El port de Barcelona ha aconseguit desacoblar les emissions de la seva aportació al PIB”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Arévalo ha destacat que el port català “pren com a referents els ports de Vancouver i Los Angeles” en les seves ambicions d’electrificació i és el “més avançat” en comparació amb els altres ports espanyols. “La diferència fonamental és el desenvolupament de la subestació: no hi ha un pla d’electrificació com aquest en altres ports, sinó petites proves pilot localitzades en terminals concretes”, ha afegit. Per això, ”estem intercanviant aquesta informació amb els altres ports l’Estat”.

Per la seva part, el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, ha insistit que el recinte vol “ser un agent actiu” en la transició energètica i ja “ha desacoblat el creixement econòmic (PIB) de les emissions”, que suposen el 2% i el 0,7% de Catalunya, respectivament. “El sector marítim ha de formar part del canvi”, ha conclòs, “i ja hi ha moltes navilieres que tenen plans ambiciosos d’electrificació”. A partir d’aquest moment, l’autoritat portuària buscarà “annexionar al pla Nexigen mitjançant convenis” a les diferents navilieres i terminalistes que treballen amb el recinte. “El port de Barcelona vol estar a la primera divisió, entre els ports més avançats del món”, ha ressaltat Calvet, “i això exigeix moltes converses amb els nostres concessionaris”.

Els ferris de Trasmed GLE, pertanyents al grup italià, podran connectar-se a la xarxa elèctrica del port “a finals del 2023 o principis del 2024”

El president de Grup Grimaldi, Emanuel Grimaldi, i el president del recinte català, Damià Calvet | Autoritat Portuària de Barcelona

EL MERCANTIL Barcelona

28 de febrero de 2022

El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Damià Calvet, i el president del grup navilier Grimaldi, Emanuel Grimaldi, han subscrit un acord per connectar els vaixells de Trasmed GLE -companyia pertanyent a la firma- al futur sistema Onshore Power Supply (OPS) o electrificació del moll de Sant Bertran. Es converteix així en la primera empresa concessionària a sumar-se al projecte Nexigen, un dels pilars del pla de descarbonització de l’activitat portuària de Barcelona.

LLEGEIX TAMBÉ

L’electrificació de molls a Barcelona reduirà prop d’una quarta part les emissions del port

JAVIER DE LA SOTILLA

Barcelona

L’acord, formalitzat el divendres a Roma, marca tres objectius principals: establir un full de ruta per implementar la prova pilot OPS a la terminal, realitzar un estudi de compatibilitat que asseguri la connexió entre el moll i els ferris, i definir el procediment operatiu que fixi les accions de connexió i desconnexió. La fase zero de Nexigen preveu la realització de dos projectes pilot d’electrificació de molls, un a la terminal de portacontenidors Best Hutchison Ports i un altre al moll de Sant Bertran, on operen els vaixells de Trasmed GLE. L’autoritat portuària va explicar el dimarts passat, durant la presentació de Nexigen, que té previst treure aquest últim a licitació a l’abril i connectar els primers ferris al sistema OPS “a finals del 2023 o principis del 2024”.

“Necessitem la complicitat dels nostres clients i concessionaris per descarbonizar el port”
Damià Calvet President de l’Autoritat Portuària de Barcelona

“Per aconseguir un transport marítim climàticament neutre”, assegura Damià Calvet, “necessitem la complicitat dels nostres clients i concessionaris”. La signatura d’aquest acord aconseguit amb Grimaldi “és un clar exemple d’aquesta complicitat i el compromís de tot el sector”, afegeix, per transformar la qualitat de l’aire, reduint les emissions de NOx i CO? en l’àrea de Barcelona.

Després de la presentació del projecte Nexigen, el recinte portuari està tractant de sumar al pla als diferents concessionaris i terminalistes que operen en l’actualitat al recinte. Per la seva part, Emmanuel Grimaldi, el grup empresarial del qual compta amb una extensa flota amb tecnologia Zero Emission in Port amb bateries instal·lades als propis vaixells, manifesta que, amb aquesta col·laboració, pretén “estendre aquesta possibilitat també als vaixells de Trasmed GLE a través del sistema OPS”, permetent així “confirmar el nostre lideratge en el sector del transport sostenible”.