{"id":1663,"date":"2022-07-26T07:25:22","date_gmt":"2022-07-26T07:25:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/?p=1663"},"modified":"2022-07-26T07:25:22","modified_gmt":"2022-07-26T07:25:22","slug":"laugment-de-trafics-impulsa-la-xifra-de-negoci-del-port-de-barcelona-fins-a-mitjans-dany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/2022\/07\/26\/laugment-de-trafics-impulsa-la-xifra-de-negoci-del-port-de-barcelona-fins-a-mitjans-dany\/","title":{"rendered":"L\u2019augment de tr\u00e0fics impulsa la xifra de negoci del port de Barcelona fins a mitjans d\u2019any"},"content":{"rendered":"\n

Les importacions registren un creixement hist\u00f2ric de l’11% i el tr\u00e0fic de contenidors ascendeix el 7% en la primera meitat de l’any<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Dami\u00e0 Calvet i Jos\u00e9 Alberto Carbonell durant la presentaci\u00f3 dels resultats semestrals de l’autoritat portu\u00e0ria | P.B. \/ Autoritat Portu\u00e0ria de Barcelona<\/strong><\/p>\n\n\n\n

PAULA BLANCO<\/strong> Barcelona<\/p>\n\n\n\n

22 de julio de 2022<\/p>\n\n\n\n

Totes les grans partides de mercaderies en el port de Barcelona, a excepci\u00f3 dels vehicles, han experimentat increments en el seu volum durant el primer semestre de 2022. Aquesta recuperaci\u00f3 d\u2019activitat s\u2019ha vist reflectida en la xifra de negoci de l\u2019Autoritat Portu\u00e0ria de Barcelona durant la primera meitat de l\u2019any, per\u00edode en el qual ha registrat un increment del 18% en comparaci\u00f3 amb el mateix per\u00edode de l\u2019exercici anterior. El volum de negoci s\u2019ha aproximat als 82 milions d\u2019euros en els primers sis mesos de 2022. D\u2019altra banda, segons ha afirmat el director general del port de Barcelona, Jos\u00e9 Alberto Carbonell, els resultats d\u2019explotaci\u00f3 han experimentat un increment del 83%.<\/p>\n\n\n\n

Quant al resultat de l\u2019exercici, ha crescut el 84% en relaci\u00f3 al primer semestre del 2020. \u201cLes xifres s\u00f3n molt semblants a les magnituds de l\u2019any 2019\u201d, assegura el director general del port. Els seus resultats financers del primer semestre de l\u2019any s\u2019han vist beneficiats pel creixement exponencial que registren aproximadament tots els seus tr\u00e0fics, que en molts casos superen les xifres de 2019. Per exemple, el moviment total del port de Barcelona fins al juny ha ascendit a 36,3 milions de tones, l\u201911% m\u00e9s que l\u2019any passat i el 6% m\u00e9s que el 2019. \u201c\u00c9s un tr\u00e0fic hist\u00f2ric\u201d, ha subratllat el president del port, Dami\u00e0 Calvet. \u201c\u00c9s una bona not\u00edcia que indica que les empreses del nostre hinterland treballen b\u00e9 per recuperar els nivells prepand\u00e8mics\u201d, ha insistit.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes empreses del nostre hinterland treballen b\u00e9 per recuperar els nivells prepand\u00e8mics\u201d
Dami\u00e0 Calvet<\/strong>\u00a0President del port de Barcelona<\/p>\n\n\n\n

Una altra xifra que ha trencat r\u00e8cords ha estat el moviment de contenidors, que ha aconseguit els 1,8 milions de teus i ha superat en 0,7% l\u2019any passat. Del total de contenidors, s\u2019ha registrat un augment significatiu dels plens i tamb\u00e9 un increment dels buits. Aix\u00ed mateix, el tr\u00e0fic Ro-Ro ha experimentat un moviment de 215.000 utis, que es tradueixen en un creixement del 12,5%. Els vehicles es mantenen com la nota discordant, amb una contracci\u00f3 de l\u201911% en la primera meitat de l\u2019any, si b\u00e9, \u201cla tend\u00e8ncia \u00e9s de millora\u201d, segons afirma Dami\u00e0 Calvet. De fet, les importacions i el tr\u00e0fic de vehicle acumulat ja \u00e9s positiu, encara que no passa el mateix amb les exportacions. Aix\u00f2 es deu a \u201cels nous tr\u00e0fics de vehicles el\u00e8ctrics fabricats a la Xina i els Estats Units\u201d, com els pertanyents a Tesla, i a la finalitzaci\u00f3 de l\u2019ERTO de Seat per la normalitzaci\u00f3 de la cadena de subministraments respecte als components dels vehicles. \u201cSembla que es consolida la recuperaci\u00f3\u201d, ha assegurat Jos\u00e9 Alberto Carbonell.<\/p>\n\n\n\n

IMPORTACIONS I L\u00cdQUIDS A GRANEL, A DOS D\u00cdGITS<\/strong>
Els granels, i principalment els l\u00edquids per la conjuntura internacional, certifiquen el creixement dels seus tr\u00e0fics fins a mitjans d\u2019any. Respecte als s\u00f2lids, han crescut el 3,2% respecte a l\u2019exercici anterior, fins a sumar un volum de 2,34 milions de tones. Aquest increment se sustenta pel creixement de les exportacions de potasses de les mines de S\u00faria (138%), aix\u00ed com dels cereals i les farines (65,9%). Els l\u00edquids a granel han crescut el 42,8% respecte al mateix per\u00edode del 2021, que es tradueix en un total de 7,9 milions de tones. En concret, es deu a l\u2019evoluci\u00f3 que mantenen les importacions de GNL (+83%) i als tr\u00e0fics de gasolina (+178%) i dels biocombustibles (94%). \u201cLes entrades per via mar\u00edtima continuen a l\u2019al\u00e7a\u201d, ha destacat Dami\u00e0 Calvet, al\u00b7ludint al fet que el 72% del GNL arriba per aquesta via.<\/p>\n\n\n\n

Les importacions totals han experimentat un increment \u201chist\u00f2ric\u201d, segons ha qualificat l\u2019autoritat portu\u00e0ria, de l\u201911%, amb productes i destins molt diversificats. No obstant aix\u00f2, les exportacions ha sofert una disminuci\u00f3 del 6%. Segons els directius del port catal\u00e0, la el deteriorament respon a dues raons: a la reducci\u00f3 de les mercaderies enviades a la Xina, especialment del reefer, i al descens de l\u2019exportaci\u00f3 d\u2019alfals, un tr\u00e0fic que \u201ces podr\u00e0 recuperar\u201d, segons ha apuntat el director general del port. Al mateix temps, les exportacions als Estats Units \u201cs\u00f3n notables, fruit de la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica dels \u00faltims mesos\u201d i les mercaderies transportades a Turquia han crescut el 14%. Tamb\u00e9 el tr\u00e0nsit ha augmentat el 7% respecte a l\u2019any passat, un valor \u201cque ajuda a augmentar la connectivitat de les nostres empreses\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La recuperaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 reflectint tamb\u00e9 en el tr\u00e0fic de passatgers, un dels m\u00e9s afectats per la pand\u00e8mia. En aquest sentit, un total d\u20191,2 milions de persones han passat pel port de Barcelona (+393,4% respecte al mateix per\u00edode de l\u2019any anterior), per\u00f2 encara el 45% per sota de xifres prepand\u00e8mia. Els creuers i els ferris se situen el 36% per sota de les xifres registrades el 2019, encara que la revitalitzaci\u00f3 del turisme i de l\u2019economia estan impulsant de manera progressiva el seu creixement. En concret, els passatgers de ferris han aconseguit la xifra de 520.000 en la primera meitat de l\u2019any (+118,2%), mentre que els creueristes ascendeixen a 670.000.<\/p>\n\n\n\n

TR\u00c0FICS FERROPORTUARIS IRREGULARS<\/strong>
L\u2019evoluci\u00f3 del tr\u00e0fic ferroportuari del port de Barcelona presenta variables segons la mercaderia. En l\u2019acumulat fins a juny de 2022, s\u2019han mogut per tren un total de 23.482 teus, el 16,8% menys. Els autom\u00f2bils tamb\u00e9 han registrat un descens del 4% en l\u2019acumulat fins al sis\u00e8 mes de l\u2019any amb un total de 20.358 unitats, de les quals 2.449 han estat carregades i 17.909 s\u00f3n de desc\u00e0rrega. No obstant aix\u00f2, els s\u00f2lids i l\u00edquids a granel es mantenen en positiu. Fins al juny, s\u2019han transportat 69.168 tones de l\u00edquids i s\u00f2lids per ferrocarril, la qual cosa suposa un creixement del 43,8% en comparaci\u00f3 amb el mateix per\u00edode del 2021. En total, les circulacions ferrovi\u00e0ries han descendit el 0,9% respecte al mateix semestre de l\u2019any anterior.<\/p>\n\n\n\n

UN PRIMER SEMESTRE MARCAT PELS PROJECTES DE SOSTENIBILITAT<\/strong>
Dami\u00e0 Calvet ha destacat el treball del port de Barcelona \u201cper desenvolupar projectes que s\u00f3n exemple del nostre comprom\u00eds amb tots els ciutadans\u201d. En relaci\u00f3 a la sostenibilitat ambiental, el president de la instituci\u00f3 ha recordat l\u2019inici de tr\u00e0mits per a connectar-se a la Subestaci\u00f3 Litoral<\/a>, una part del projecte Nexigen enfocat a l\u2019electrificaci\u00f3 de molls; la publicaci\u00f3 de la licitaci\u00f3 dirigida a les obres de la segona fase dels nous accessos ferroviaris<\/a>, xifrada en 31 milions d\u2019euros; o la posada en marxa de set illes clim\u00e0tiques en el Port Vell<\/a>, aix\u00ed com l\u2019inici dels tr\u00e0mits per gestionar el node log\u00edstic de Barcelona juntament amb Adif a trav\u00e9s de la societat Train Port Barcelona<\/a>. A m\u00e9s, el port de Barcelona ha apostat per la sostenibilitat social amb iniciatives com l\u2019inici d\u2019activitat del Hub Log\u00edstic d\u2019Ucra\u00efna<\/a>, que ha gestionat fins a finals de juny un total de 462.518 quilos d\u2019ajuda humanit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

A aquest projecte se sumen uns altres, com l\u2019adjudicaci\u00f3 de les obres de la nova Llotja de Pescadors a FCC Construcci\u00f3 per un total de 9,6 milions d\u2019euros o l\u2019inici de la licitaci\u00f3 de la rehabilitaci\u00f3 dels embulls del Moll Oriental per 7,2 milions d\u2019euros i una durada de les obres de 17 mesos. Des de l\u2019autoritat portu\u00e0ria tamb\u00e9 han destacat la posada en marxa de la plataforma log\u00edstica amb Busan a la ZAL Port<\/a>, amb FM Logistics i Taewoong Logistics com a primers inquilins<\/a>, el Pla d\u2019Innovaci\u00f3<\/a> per a l\u2019economia blava i la celebraci\u00f3 en 2024 de la Copa Am\u00e8rica<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les importacions registren un creixement hist\u00f2ric de l’11% i el tr\u00e0fic de contenidors ascendeix el 7% en la primera meitat de l’any Dami\u00e0 Calvet i Jos\u00e9 Alberto Carbonell durant la presentaci\u00f3 dels resultats semestrals de l’autoritat portu\u00e0ria | P.B. \/ Autoritat Portu\u00e0ria de Barcelona PAULA BLANCO Barcelona 22 de julio de 2022 Totes les grans partides de … <\/p>\n

Continuar leyendo \u00abL\u2019augment de tr\u00e0fics impulsa la xifra de negoci del port de Barcelona fins a mitjans d\u2019any\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1665,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1663","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-locales"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1663"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1666,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1663\/revisions\/1666"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.oepb.org\/web\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}